Així és pare, ja ha passat un altre any, i tu no hi ets, ni tampoc hi seràs el pròxim,
res és igual, el temps passa molt ràpid, la vida segueix i res té massa sentit,
Maria és l'únic que importa i per l'únic motiu que val la pena lliuta, és la nostra responsabilitat tal com tu vas fer per nosaltres
Sols demano que la salud no és falte per poder seguir endavant.
Et trobo a faltar, sento un vuit constant que no ser definir, com un neguit a l'estomag com si a estones em faltes l'aire...
T'estimo!
 |
| foto de google |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
sommiadors